¿A qué sabe la Luna? Una conversación con el poeta Carles Duarte nos abría posibilidades. El astro que influye a la Tierra, mineralidad, el subconsciente que almacena los recuerdos, una cara oculta y una visible… ¡Trufa blanca y trufa negra! Con destilado de tierra para recordar nuestros dedos infantiles que la removían y tarde o temprano acababan en la boca, o el rebozado de tierra del bocadillo que se caía o aterrizajes de morros en sustrato.

La creatividad no es un don que algunas personas privilegiadas poseen. Es una aptitud primaria, ancestral. Es también una necesidad, ya que su ausencia produce un peligroso estado robótico que genera insatisfacción y aburrimiento. El Somni ha sido un contexto de radicalidad creativa que nos ha permitido experimentar la cocina más allá del restaurant. Hemos creado sobre emociones no necesariamente placenteras, abriendo el espectro a sensaciones como la muerte, la guerra, el vacío, atreviéndonos a entrar en el lado oscuro de la Luna creativa. Ser creativos es la dimensión más propia para hacernos y re-hacernos. La alegría de manipular, descubrir, experimentar y crear, sin la sombra de lo que es “correcto” o “adecuado” para el comensal. Crear sin expectativas concretas, pero con una firme intención de emocionar.

Ha sido también un nuevo contexto a la hora de comunicar cocina, que da el valor al plato, le otorga una sensibilidad concreta, y un argumento, un relato que tiene mucho peso. Ha sido un experimento desde el que explorar la capacidad expresiva y comunicativa de la cocina como lenguaje. Era necesario ilustrar –con sabor, olor y textura- momentos intangibles de la experiencia humana en sus diferentes etapas vitales: desde el nacimiento hasta la muerte. Y la cocina ha sido el microscopio para descubrir en cada una de estas etapas la verdadera belleza que esconde. De dentro afuera y de afuera adentro, hemos constatado que la cocina dispone de las herramientas y la capacidad para narrar estos instantes universales de manera fácil y natural.

12 actos, 12 platos, 12 instantes de belleza, desde una experiencia audiovisual, musical, olfativa y sabrosa. La consigna ha sido que “todo es posible” y nos hemos planteado crear cada plato levantando un sutil castillo de naipes sobre una emoción concreta para llevar el comensal a evocarla.

El Somni nos queda como una forma nueva de entender y crear cocina más allá de las referencias clásicas, en forma de banco de pruebas para nuevos prototipos.

c_01c_09c_05c_07c_14

Quin gust té la Lluna? Una conversa amb el poeta Carles Duarte ens obria possibilitats. L’astre que influeix la Terra, mineralitat, el subconscient que emmagatzema els records, una cara oculta i una de visible… ¡Tòfona blanca i tòfona negra! Amb destil·lat de terra per recordar els nostres dits infantils que la grataven i tard o d’hora anaven a parar a la boca, o l’arrebossat de terra de l’entrepà que queia, o aterratges de morros en substrat.

La creativitat no és un do que algunes persones privilegiades posseeixen. És una aptitud primària, ancestral. És també una necessitat, ja que la seva absència produeix un perillós estat robòtic que genera insatisfacció i avorriment. El somni ha estat un context de radicalitat creativa que ens ha permès experimentar la cuina més enllà del restaurant. Hem creat sobre emocions no necessàriament plaents, obrint l’espectre a sensacions com la mort, la guerra, el buit, atrevint-nos a entrar en el costat fosc de la lluna creativa. Ser creatius és la dimensió més pròpia per fer-nos i re-fer-nos. L’alegria de manipular, descobrir, experimentar i crear, sense l’ombra del que és “correcte” o “adequat” per al comensal. Crear sense expectatives concretes, però amb una ferma intenció d’emocionar.

Ha estat també un nou context a l’hora de comunicar cuina, que dóna el valor al plat, li atorga una sensibilitat concreta, i un argument, un relat que té molt de pes. Ha estat un experiment des del qual explorar la capacitat expressiva i comunicativa de la cuina com a llenguatge. Calia il·lustrar –amb sabor, olor i textura- moments intangibles de l’experiència humana en les seves diferents etapes vitals: des del naixement fins a la mort. I la cuina ha estat el microscopi per descobrir en cadascuna d’aquestes etapes la verdadera bellesa que amaga. De dins cap enfora i d’enfora cap a dins, hem constatat que la cuina disposa de les eines i la capacitat per narrar aquests instants universals de manera prou fàcil i natural.

12 actes, 12 plats, 12 instants de bellesa, des d’una experiència audiovisual, musical, olfactiva i saborosa. La consigna ha estat que “tot és possible” i ens hem plantejat crear cada plat aixecant un subtil castell de cartes sobre una emoció concreta per portar el comensal a evocar-la.

El Somni ens queda com una manera nova d’entendre i crear cuina més enllà de les referències clàssiques, en forma de banc de proves per a nous prototips.

c_10c_06c_02c_12c_08
Trobareu tota la información sobre El Somni al web www.elsomni.cat / Encontrarán toda la información sobre El Somni en la web www.elsomni.cat

El Somni es una olla a presión sensorial como nadie antes se había planteado. Una experiencia sensorial llevada al límite. Al límite de la belleza y al límite de la articulación, con la voluntad de poder observar diferentes fenómenos sensoriales relacionados con el sentido gastronómico (gusto + olfato + X). Con el objetivo de despejar la incógnita, de evidenciar la discriminación sensorial. Personajes visuales, auditivos y kinestésicos –gustativos, olorosos y táctiles en textura- protagonizarán un abordaje sensorial en toda regla, hilado por el relato que Franc Aleu plantea.

¿Dónde está el sabor? ¿En lo que comemos o en nosotros, en nuestra percepción? ¿Hasta qué punto la empatía determina nuestra respuesta emocional a una degustación? ¿En qué medida influyen los otros sentidos en el del gusto? Y la memoria, ¿en qué porcentaje proyecta nuestras percepciones de las cosas? Sí, señoras y señores, pondremos a prueba los sentidos para evaluar posteriormente con un grupo de neurocientíficos estas respuestas. Disfrutamos de un momento extraordinario de madurez creativa y ahora queremos explorar los límites de los sentidos en el contexto gastronómico. Experimentar sobre la capacidad de sentir desde la comida, sobre la vehiculación y la conducción del sentir en la cocina y en la sala, modulando los impactos sensoriales ofrecidos a los comensales con conciencia, prestidigitación, intención. Para hacerlo posible hemos creado nuestro “libreto sensorial”, un guión para los sentidos y las emociones trabajado conjuntamente con artistas, también, de la ciencia sensorial, del pensamiento y la experiencia humana.

Hemos trabajado para provocar emoción gustativa, y plantear caminos inexplorados sobre la angustia, el vacío, el olvido, la sensualidad, el cortejo, la carnalidad, el riesgo, el dolor, la muerte, la descomposición, la regeneración, con un réquiem final y un gloria para quien llegue a buen puerto y no se pierda o naufrague por la vorágine sensible –y sensitiva- que hemos preparado.

Un triple salto mortal que marida la percepción externa e interna a través de estímulos externos audiovisuales y estímulos internos asociados al sabor, que marida cocina y vino como siempre hemos hecho en casa, y que marida la física y la química de los vinos con las emociones. Para reflejar sensorialmente la Luna, hemos ido personalmente a Lanzarote a buscar una malvasía de 1880 que no ha visto nunca el sol. La angustia se proyectará desde un vino Barolo Quinato, con gotas de amargura que recuerdan la subida de la adrenalina, que, dicen los científicos, tiene un sabor amargo. Para acompañar el canto de la sirena protagonista –Sílvia Pérez Cruz-, un canto a la vida y a la inocencia, un vino de Pago Miraflores de Sanlúcar: inocente sin la protección habitual del alcohol, salino, oloroso, rico en vida… ¿No os sentís un niño jugando en la playa?

b_010b_098b_095b_048b_115

El Somni és una olla a pressió sensorial com mai ningú s´ha plantejat. Una experiència sensorial portada al límit. Al límit de la bellesa i al límit de l’articulació, amb la voluntat de poder observar diferents fenòmens sensorials relacionats amb el sentit gastronòmic (gust + olfacte + X). Amb l’objectiu d’aïllar la incògnita, d’evidenciar la discriminació sensorial. Personatges visuals, auditius i kinestèsics –gustatius, olorosos i tàctils en textura- protagonitzaran un abordatge sensorial en tota regla, filat pel relat que Franc Aleu planteja.

¿On és el sabor? ¿En el que mengem o en nosaltres, en la nostra percepció? ¿Fins a quin punt l’empatia determina la nostra resposta emocional a una degustació? ¿En quina mesura influeixen els altres sentits en el del gust? I la memòria, ¿en quin percentatge projecta les nostres percepcions de les coses? Sí, senyores i senyors, posarem a prova els sentits per avaluar posteriorment amb un grup de neurocientífics aquestes respostes. Gaudim d’un moment extraordinari de maduresa creativa i ara volem explorar els límits dels sentits en el context gastronòmic. Experimentar sobre la capacitat de sentir des d’un àpat, sobre la vehiculació i la conducció del sentir en la cuina i a la sala, modulant els impactes sensorials oferts als comensals amb consciencia, prestidigitació, intenció. Per fer-ho possible hem creat el nostre llibret sensorial, un guió per als sentits i les emocions treballat conjuntament amb artistes, també, de la ciència sensorial, del pensament i l’experiència humana.

Hem treballat per provocar emoció gustativa i olfactiva, i plantejar camins inexplorats sobre l’angoixa, el buit, l’oblit, la sensualitat, el festeig, la carnalitat, el risc, el dolor, la mort, la descomposició, la regeneració, amb un rèquiem final i un glòria per a qui arribi a bon port i no es perdi o naufragui per la voràgine sensible –i sensitiva- que hem preparat.

Un triple salt mortal que marida la percepció externa i interna a través d’estímuls externs audiovisuals i estímuls interns associats al sabor, que marida cuina i vi com sempre hem fet a casa, i que marida la física i la química dels vins amb les emocions. Per emmillorar sensorialment la Lluna, he manat personalment a Lanzarote buscant una malvasia del 1880 que mai ha vist el Sol. L’angoixa es projectarà des d’un vi Barolo Quinato, amb gotes d’amargor que recordin la pujada de l’adrenalina, que, segons diuen els científics, té un gust amarg. Per acompanyar el cant de la sirena protagonista –Sílvia Pérez Cruz-, un cant a la vida i a la innocència, un vi d’un Pago Miraflores de Sanlúcar: innocent sense la protecció habitual de l’alcohol, salí, flairós, ric en vida… ¿No us sentiu un nen jugant a la platja?

b_113b_004b_101b_028b_001
Trobareu tota la información sobre El Somni al web www.elsomni.cat / Encontrarán toda la información sobre El Somni en la web www.elsomni.cat

“Hacer realidad los sueños. Cruzar el puente que separa lo intangible de lo tangible, pasar de la creatividad a la creación. Este reto solo puede conquistarse con trabajo y pasión. Y los retos compartidos tienen esa magia que unifica de una nueva forma la fuerza creativa de los diversos actores que los comparten.

El Somni ha supuesto para nosotros dar un salto juntos, desde casa, a un sustrato creativo compartido con más de una cincuentena de artistas comprometidos con la excelencia. Un salto valiente desde un trampolín imponentemente alto para zambullirnos en un escenario profundo, artesanal, artístico, tecnológico y fantástico, un caldo interdisciplinar punto de partida para la creación de nuevos platos. Y no solo platos e ideas, también vajillas, porcelanas finas, trabajos adaptados con imágenes en movimiento, estéticas que ya forman parte de nuestro imaginario, que quedan incorporados a El Celler.

La nuestra es una cocina que desde sus orígenes se ha destilado creativamente de fuentes de inspiración como la tradición, la memoria, el sentido del humor, el vino, el paisaje, el diálogo con la ciencia y también con los campesinos… y la transversalidad. Y con El Somni hemos querido llevar al máximo nivel este concepto de transversalidad haciendo nuestro homenaje pendiente, soñado hasta ahora off the record, a un admirado Vatel. Una ópera gastronómica dirigida por Franc Aleu -y todo su ideario e imaginario fantásticos- elevando la cocina a categoría escénica o incorporando a la ópera la experiencia gastronómica de comer y beber, experiencias sensoriales que hasta ahora habían quedado protocolariamente excluidas de ella.

Y no lo hemos hecho como artistas, sino como cocineros que interactúan desde la gastronomía y no agotan aquí todos los esfuerzos. Y a pesar de que consideramos que el cocinero de hoy no es exactamente un artista, sí que comparte con este la necesidad y la obligación de actuar con libertad y de reivindicar constantemente la creatividad. Es cierto que entonces hay quien podría considerar que cocinar es un arte, en tanto que acción creativa, pero nuestro objetivo siempre ha estado más cerca de la orfebrería tecnoemocional. En este sentido, hemos incorporado a El Somni las técnicas culinarias que hemos desarrollado durante los últimos años y pensamos que la cocina todavía puede crecer más, y que puede crecer con todo lo que la rodea. La clave: escuchar, aprender, atreverse a soñar, hacer realidad estos sueños y compartirlos.”

a_089a_015a_097a_069a_007

“Fer realitat els somnis. Travessar el pont que separa el que és intangible del que és tangible, passar de la creativitat a la creació. Aquest repte només es pot conquistar amb treball i passió. I els reptes compartits tenen aquesta màgia que unifica d’una nova forma la força creativa dels diversos actors que els comparteixen.

El Somni ha suposat per a nosaltres fer un salt junts, des de casa, a un substrat creatiu compartit amb més d’una cinquantena d’artistes compromesos amb l’excel·lència. Un salt valent des d’un trampolí imponentment alt per capbussar-nos en un escenari profund, artesanal, artístic, tecnològic i fantàstic, un caldo interdisciplinari punt de partida per a la creació de nous plats. I no només plats i idees, també vaixelles, porcellanes fines, treballs adaptats amb imatges en moviment, estètiques que ja formen part del nostre imaginari, que queden incorporats al Celler.

La nostra és una cuina que des dels seus orígens s’ha destil·lat creativament de fonts d’inspiració com la tradició, la memòria, el sentit de l’humor, el vi, el paisatge, el diàleg amb la ciència i també amb els pagesos… i la transversalitat. I amb El Somni hem volgut portar al màxim nivell aquest concepte de transversalitat fent el nostre homenatge pendent, somiat fins ara ‘off the record’, a un admirat Vatel. Una òpera gastronòmica dirigida per Franc Aleu -i tot el seu ideari i imaginari fantàstics- elevant la cuina a categoria escènica o incorporant a l’òpera l’experiència gastronòmica de menjar i beure, experiències sensorials que fins ara n’havien quedat protocol·làriament excloses.

I no ho hem fet com a artistes, sinó com a cuiners que interactuen des de la gastronomia i no esgoten aquí tots els esforços. I malgrat que considerem que el cuiner d’avui no és exactament un artista, sí que comparteix amb aquest la necessitat i l’obligació d’actuar amb llibertat i de reivindicar constantment la creativitat. És cert que llavors hi ha qui podria considerar que cuinar és un art, en la mesura en què acció creativa, però el nostre objectiu sempre ha estat més a prop de l’orfebreria tecnoemocional. En aquest sentit, hem incorporat a El Somni les tècniques culinàries que hem desenvolupat durant els últims anys i pensem que la cuina encara pot créixer més, i que pot créixer amb tot el que l’envolta. La clau: escoltar, aprendre, atrevir-se a somiar, fer realitat aquests somnis i compartir-los.”

a_003a_091a_005a_043a_118

Trobareu tota la información sobre El Somni al web www.elsomni.cat / Encontrarán toda la información sobre El Somni en la web www.elsomni.cat

teatre_1teatre_3teatre_5teatre_11teatre_ateatre_9teatre_bteatre_16teatre_13teatre_19teatre_18Rebuda popular de la ciutat de Girona a la família Roca.  Acte  al Teatre Municipal, conduit per Josep Maria Fonalleras, i signatura al llibre d’honor de la ciutat. / Recibimiento popular de la ciudad de Girona a la familia Roca. Acto en el Teatre Municipal, conducido por Josep Maria Fonalleras, y firma en el libro de honor de la ciudad.
Escola d’Hostaleria de Girona, Giorquestra, coral Geriona de l’Escola Municipal de Música de Girona, Fal·lera Gironina, Xirois de Santa Eugènia, Marrecs de Salt, Girona Bons Fogons.

aribada_cuina_8aribada_cuina_6aribada_cuina_7aribada_cuina_9aribada_cuina_5aribada_cuina_4aribada_cuina_1aribada_cuina_2aribada_cuina_3L’equip d’El Celler de Can Roca reben els germans Roca: felicitacions mútues. / El equipo de El Celler de Can Roca recibe a los hermanos Roca: felicitaciones mutuas.

arribada_2arribada_1arribada_3arribada_5arribada_4En Joan, en Josep i en Jordi, amb l’Anna, la Xani i l’Ale,  arriben de Londres i es retroben amb els seus fills, els seus pares, el seu equip i l’alcalde de Girona Carles Puigdemont. / Joan, Josep y Jordi, junto a Anna, Xani y Ale, llegan de Londres y se reencuentran con sus hijos, sus padres, su equipo y con el alcalde de Girona Carles Puigdemont.

Fotos de Josep Oliva (@olivafotograf)

plassa_1plassa_2plassa_5plassa_3plassa_4plassa_7plassa_9plassa_6plassa_8plassa_10plassa_11Part del nostre equip es reuneix a Plaça del Vi 7 per veure junts la retransmissió de la cerimònia dels World’s 50 Best Restaurant. / Parte de nuestro equipo se reune en Plaça del Vi 7 para ver juntos la retransmisión de la ceremonia de los World’s 50 Best Restaurant.

somni_02somni_04somni_13somni_06somni_07somni_14somni_11somni_15somni_12somni_10somni_01
El Somni ja és aprop. Ahir dimecres, últimes proves tècniques al RocaLab i desmuntatge de la instal·lació per ser traslladada a Barcelona. www.elsomni.cat / El Somni está cerca. Ayer miércoles, últimas pruebas técnicas en el RocaLab y desmontaje de la instalación para ser trasladada a Barcelona. www.elsomni.cat

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 136 other followers